Fa pocs mesos, es va aprovar al Ple del Congrés dels Diputats (177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions) la vuitena llei educativa de la democràcia espanyola, més coneguda com la LOMLOE o Llei Celaá. Aquesta llei, ha generat opinions oposades entre les diferents forces polítiques i sectors de la societat des que es va donar a conèixer l’esborrany del projecte pels volts del mes de març. De totes maneres, encara falta d’aprovació del Senat per a poder donar-la per bona i que sigui publicada al Boletín Oficial del Estado.
Però coneixes bé en què consisteix l’aprovació d’aquesta llei?
A continuació, tres dels punts més polèmics de la Llei Celaá:
1. El castellà deixa de ser la llengua vehicular: Aquesta llei contempla que tant el castellà com les llengües cooficials tinguin la mateixa importància, que la primera deixi de ser vehicular i que, en acabar l’educació bàsica, tot l’alumnat domini plenament ambdues si és el cas.
2. S’estableixen limitacions als centres concertats: La nova llei eliminaria la «demanda social» dels centres concertats, el que permetia crear més places en aquesta mena d’escoles si les famílies les sol·licitaven, encara que hi hagués places lliures en els centres públics. Amb això, es busca que aquells estudiants desfavorits estiguin repartits equitativament entre centres públics i concertats, per evitar la segregació.
3. Es reforçarà l’educació especial en els centres ordinaris: La LOMLOE aposta perquè l’educació especial s’imparteixi cada vegada més en els centres ordinaris, per a així complir amb el quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible, referent a garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat. Per això, contempla que, en una dècada, els centres ordinaris comptin amb els recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions als estudiants amb discapacitat.
Altres punts a tenir en compte
A part d’aquests tres punts que hem desenvolupat anteriorment, la Llei Celáa també vol apostar per impulsar l’increment d’alumnat femení en aquells graus de ciències i tecnologies, i promoure la presència d’alumnat masculí en estudis amb un major nombre de dones matriculades. També proposa que el Batxillerat es pugui fer en tres anys i també es contempla la possibilitat que l’equip docent decideixi l’obtenció del títol a l’alumne que hagi superat totes les matèries excepte una. A més, les administracions podran organitzar programes formatius per majors de 17 anys sense qualificació, per permetre’ls un títol de Formació Professional o certificació acadèmica. I es podran incorporar a l’educació d’adults els majors de 16 anys amb contracte laboral o esportistes d’alt rendiment.
I a part de tots aquests canvis d’estructura educativa, també valoren l’idea de fer canvis en algunes matèries. Per exemple: volen recuperar la filosofia com a matèria obligatòria segon de batxillerat i també a quart d’ESO. Es substituirià l’assignatura d’ètica per una anomenada Valors Cívics i Ètics. S’eliminaria l’obligació de cursar una matèria alternativa a la Religió i la nota no comptaria per processos d’accés a la universitat. I per últim, pel que fa a Història de la democràcia: L’alumnat haurà d’adquirir un coneixement profund del tema. I haurà de plantejar-se des d’una perspectiva de gènere.
Que en penseu? Com a alumnes hi esteu a favor o en contra? Us deixem els comentaris oberts al final de tot de l’article perquè pugueu contestar. O podeu seguir-nos a les xarxes socials per deixar-nos allà la vostra opinió. Al blog d’Accés podreu trobar les novetats i canvis que vagin sorgint respecte aquest tema, ja que tota la informació sobre Educació ens preocupa tant com a vosaltres!