Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), va aprovar fa uns dies un acord per flexibilitzar els criteris d’acreditació del nivell B2 en terceres llengües en els estudis Universitaris de Grau.
Ara mateix, per a poder donar per finalitzat un Grau Universitari a Catalunya, és obligatòria l’acreditació del nivell B2 d’una tercera llengua, i per aquest motiu l’acord proposa:
“Modificar la normativa sobre l’aprenentatge i l’acreditació de coneixements i competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya amb l’objectiu de substituir l’exigència actual d’un únic nivell per a tot l’estudiantat universitari en acabar els seus estudis per una regulació més flexible, més àmplia i adaptable a les possibilitats i necessitats de cada universitat, d’acord amb la seva autonomia universitària.”
Dins de la línia de flexibilització dels criteris, el CIC proposa 3 punts clau:
- Que es consideri una possible ampliació del ventall de llengües incloses en l’acreditació – actualment són les llengües estrangeres establertes en les PAU, és a dir, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià –, per posar en valor la riquesa plurilingüe de Catalunya i reforçar la funció social de les universitats.
- Que es pugui valorar l’establiment d’exempcions de l’acreditació de nivell per atendre la diversitat en aquells casos en què hi hagi dificultats importants per a l’adquisició de competències lingüístiques.
- Que es permeti demostrar els coneixements i competències en terceres llengües, mitjançant certificats oficials com podrien ser:
- Haver cursat i superat un mínim de 9 crèdits ECTS d’assignatures impartides íntegrament en una tercera llengua, de qualsevol tipologia, en què l’avaluació s’hagi realitzat en aquesta llengua.
- Elaborar, defensar i superar el treball de fi de grau en una tercera llengua.
- Fer una estada en una universitat o empresa estrangera en el marc d’un programa de mobilitat o d’un conveni de cooperació educativa en què l’activitat es faci en una tercera llengua, dins un estudi universitari oficial, i haver obtingut un mínim de 9 crèdits ECTS.
Aquesta flexibilització permetria que cada universitat pugui establir les vies que consideri més adequades, tenint en compte la situació específica de les seves facultats i centres, per tal que els seus estudiants tinguin més opcions de demostrar els seus coneixements i competències en terceres llengües.